Tot va començar amb uns quants contactes amb l'Hilário, responsable de la Troça Carnavalesca Barbapapa d'Olinda. Quan vam veure l'ambient que s'hi respirava, ens vam engrescar a tirar endavant l'intercanvi, amb tota la infraestructura que calia, sobretot per portar els gegants fins allà en un contenidor. Hi vam anar unes 25 persones, entre els Geganters de Vallgorguina i convidats, el febrer de 2002.
Encara ara, quan tanquem els ulls, tenim un racó del cervell que es diu «records d'Olinda»: no cal protegir-lo amb contrasenya, perquè és imborrable, minut a minut. Tot i així, hi ha coses que no es poden transmetre: els sentiments del contacte personal, les amistats que hi vam fer… l'uf! de tot plegat.
Olinda és a l'estat de Pernambuco, al nord-est del Brasil, a només 7 km de Recife, la capital de l'estat. El seu centre històric és Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1982: carrers empedrats que pugen i baixen (les ladeiras), esglésies barroques, cases de colors i turons que miren a l'Atlàntic.
La colla, en avió amb TAP: Barcelona – Lisboa – Recife. Són uns 6.700 km i, avui, unes 13 hores de viatge amb l'escala.
Els gegants, en un contenidor de 5 metres d'ús exclusiu: el vam carregar i precintar a Vallgorguina, va anar en camió fins al port de Barcelona, en vaixell fins al de Salvador de Bahia (uns 45 dies) i d'allà, en camió, fins a Olinda (uns 800 km).
Des de l'aeroport de Recife (Guararapes – Gilberto Freyre) fins a Olinda hi ha uns 18 km: de 25 a 35 minuts en taxi o VTC. Amb maletes, millor no agafar l'autobús.
Moltes coses se'ns van quedar a la retina com si fossin diapositives. Aquest és el fil dels dies, tal com els recordem.
Dia 1 · A primers de febrer · Arribada
Ja era fosc quan vam arribar a Recife i vam veure poca cosa: una mica d'estirar les cames, un sopar de germanor amb els companys olindesos i a descansar del llarg viatge, que el jet lag començava a fer-se notar.
Dia 2 · Els gegants surten al carrer
Vam anar a recollir els gegants, que ja ens esperaven muntats a la sala d'exposicions, on també havien disposat el material que vam enviar amb el contenidor: quadres i altres objectes, per a l'exposició «Del mundo de los gigantes». D'allà, els tres gegants (l'Avi Montassell i els dos gegants de Gualba, que teníem cedits) van fer una cercavila fins a la Prefeitura, acompanyats de més de cent músics de les bandes de frevo que ja animaven els carrers de cara als dies de bogeria que venien.
A la Prefeitura ens va rebre l'alcaldessa, la Luciana Santos, que anys després seria ministra del govern de Lula da Silva. I es va engrescar: va voler portar el bruixot, ella que no havia portat mai cap gegant, ni tan sols d'Olinda. En tenim la prova a les fotos!
A primera hora vam marxar cap a l'illa d'Itamaracá, a uns 50 km al nord, per visitar el Forte Orange, el fort que els holandesos van aixecar el 1631 arran de mar (el que es veu avui és la reconstrucció portuguesa), i per gaudir d'un bon dinar de peix acabat de pescar. Els carrers d'Olinda estaven tranquils, com els d'una ciutat mitjana; gairebé diríem que hi havia «poca gent». A la tornada, però, ens esperava la trampa (vegeu l'Anecdotari).
El dissabte de carnaval · Recife: el Galo da Madrugada
Desfilada amb els gegants al Galo da Madrugada, a Recife, entre graderies plenes de gent i passant pel costat del gall gegant plantat sobre el pont Duarte Coelho. Quan vam passar, la gent va embogir i, en un sol clam, es va aixecar. Quins aplaudiments!
La festa al carrer, entre blocos, orquestres de frevo i bonecos gegants. Per això érem allà: l'Encontro dos Bonecos Gigantes, amb uns dos-cents bonecos pels carrers del Sítio Histórico. Una disbauxa constant. I el dimarts de carnaval, la gran desfilada: els bonecos olindesos amb els seus «convidats internacionals vinguts d'Espanya», pels carrers de la ciutat fins davant del Palácio dos Governadores. Ho va publicar la premsa!
I nosaltres al mig! Retall de diari: «Bonecos gigantes espanhóis (de preto) se encontram, em Olinda, com alegorias de Pernambuco» Foto: Ormuzd Alves / Folha Imagem
Uns deu dies després d'haver arribat, tornada a l'aeroport de Recife i cap a casa.
Parades
Prefeitura de Olinda · R. de São Bento, 123, Varadouro — on ens va rebre l'alcaldessa. 📍 -8.018339, -34.852332
Alto da Sé — el mirador d'Olinda: tot el poble als peus i Recife al fons. Artesania, pintors ambulants i parades de tapioca. 📍 -8.013978, -34.849701
Igreja de Nossa Senhora do Amparo — del 1613, refeta el 1644; barroc colonial portuguès, façana blanca i dues campanes. 📍 -8.011817, -34.853552
Casa dos Bonecos Gigantes · R. Bispo Coutinho, 780, Carmo — el museu dels bonecos. El 2002 encara no existia: és una visita que recomanem avui. 📍 -8.012996, -34.850876
La casa on ens vam allotjar — prop de la Pousada dos Quatro Cantos, en un dels carrers principals de la gresca.
Pont Duarte Coelho, Recife — on es planta el gall gegant del Galo da Madrugada. 📍 -8.062402, -34.881044
Forte Orange, illa d'Itamaracá — fort holandès del 1631 que dona a l'Atlàntic. 📍 -7.810366, -34.839090
La numeració de les cases. En molts països d'Amèrica, les adreces es donaven així: «des de la cantonada del poliesportiu, la quarta casa de la banda esquerra». No sé si encara és així. A Pernambuco eren, o són, més moderns: numeraven les cases a mesura que les construïen. Així, en un mateix carrer podies trobar el 27, el 89, el 12 i el 192. Una bogeria!
El menjar a pes. Una altra cosa sorprenent, que ara ja es troba a més llocs: la «comida a quilo». Pagaves pel pes. Fossin patates, vedella o arròs, tu triaves, ho posaves al plat i a la caixa te'l pesaven: el mateix preu fos el que fos. Increïble.
La trampa. El dia que vam anar a Itamaracá, els carrers d'Olinda estaven tranquils. A la tornada, des de Recife s'abocava cap a Olinda una quantitat de gent a peu que ho col·lapsava tot, com la tornada d'un cap de setmana, però a peu. Ens van dir que en aquelles hores entraven unes 600.000 persones.
L'americana de l'Avi. Amb la calor d'Olinda, als portadors se'ns acudia treure-li l'americana de pana a l'Avi Montassell: li desmuntàvem els braços a l'alçada del colze, l'hi traiem i tornàvem a posar els braços al seu lloc. Oficialment, perquè no sués. La veritat és que ho fèiem per alleugerir-nos el pes. Per cert, des del viatge a Santiago, l'any 2000, l'Avi porta la petxina de pelegrí penjada al coll.
Preparar els embalatges per posar els gegants al contenidor va ser feina de tota la colla, i molta. Retrobar-los a Olinda, ja muntats pels nostres amics, va ser una sorpresa agradable i una alegria ben sentida.
Després, pels carrers, el maridatge amb la gent i els bonecos va ser inoblidable! Però calia anar amb compte: els bonecos no porten cavallet i la gent se'ns tirava a sobre. En xocar amb les cames dels portadors, posaven en perill els gegants i els qui els portaven.
D'on venen uns i altres
Sense descartar precedents més antics que no han quedat documentats, els gegants europeus i els bonecos d'Olinda tenen el mateix origen, les processons religioses, però han anat cap a festes oposades: aquí, la solemnitat i la identitat local; allà, la sàtira i la disbauxa del carnaval.
Amb la informació que tenim avui, el primer gegant documentat de la península surt a la processó de Corpus de Barcelona del 1424.
El 1780, Carles III prohibeix els gegants a les processons; sobreviuen a les festes populars.
Al Brasil, el 1919, a Belém do São Francisco (sertão de Pernambuco), Gumercindo Pires de Carvalho crea el Zé Pereira, inspirat per un capellà belga que explicava com eren les processons amb gegants a Europa. El 1929 se li afegeix la Vitalina.
El 1932 neix a Olinda l'Homem da Meia-Noite (l'Home de la Mitjanit), el boneco més famós, que encara obre el carnaval.
El Carnaval d'Olinda és l'anti-Rio. No és de sambòdrom ni d'entrades cares: és un carnaval de carrer cent per cent popular, en una ciutat colonial del nord-est del Brasil. Es considera una de les festes més populars i acolorides del país.
Se celebra al febrer o al març, els dies abans de la Quaresma. Oficialment dura cinc dies, però a la pràctica la ciutat fa setmanes que és de festa. El 2002 va començar el dissabte 9 de febrer, i el 2027 començarà el dissabte 6 de febrer.
Què el fa tan especial? A diferència de Rio o Salvador, aquí tot passa al carrer i és gratuït. No hi ha desfilades tancades ni zones exclusives: la festa és del poble i per al poble, i tothom s'hi pot afegir.
Els bonecos gigantes: figures de paper maixé (tot i que darrerament moltes ja són de fibra de vidre) de 3 i 4 metres que es porten a les espatlles, amb el cap i sense el cavallet que portem nosaltres. Són el símbol d'Olinda. Representen polítics, artistes i personatges del barri, i desfilen entre la multitud.
La música no és samba, és frevo, un ritme rapidíssim, amb trompetes i trombons, per ballar saltant amb una sombrinha petita. La UNESCO el va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2012. També hi sonen molt el maracatu i l'afoxé.
Els blocos: orquestres i colles de barri que surten amb els seus temes. No mires la desfilada: en formes part. Vas disfressat, balles darrere la banda i puges i baixes les ladeiras.
Com que és al costat de Recife, forma el circuit Recife–Olinda. A Recife hi ha el Galo da Madrugada, que des del 1994 té el rècord Guinness de bloc de carnaval més gran del món.
En xifres (carnaval de 2026)
Olinda: uns 4 milions de persones, més de 400 orquestres i 200 atraccions en 9 pols oficials (balanç de la Prefeitura).
Galo da Madrugada (Recife): uns 2,5 milions de persones en un sol dia.
Seguretat a Olinda: més de 7.000 agents i 154 càmeres. Ja ho vam notar el 2002: molta policia i militars patrullant.
En resum: si el carnaval de Rio és un espectacle per mirar, el d'Olinda és una festa per perdre-s'hi. Et poses una disfressa improvisada, t'afegeixes a un bloc i acabes ballant frevo entre gegants fins que no pots més.
La gentada, en imatges
Les xifres no s'acaben d'entendre fins que no es veu. Aquestes tres fotos no són nostres: són d'altres carnavals d'Olinda, de Wikimedia Commons, amb llicència lliure i el crèdit de l'autor. Però és exactament el que vam viure.
Bonecos entre la gentada. Els bonecos avancen per sobre d'un mar de caps. Carnaval de 2006. Foto: Prefeitura de Olinda / Wikimedia Commons · CC BY 4.0De nit, davant la Prefeitura. La festa no s'atura quan es pon el sol: la plaça plena davant l'Ajuntament, on ens van rebre el 2002. Foto: Passarinho / Prefeitura de Olinda, Wikimedia Commons · CC BY 2.0
Alguns dels records d'Olinda
Tornar d'Olinda amb les mans buides era impossible. Cap d'aquestes peces no té gaire valor monetari, però darrere de cadascuna hi ha molts sentiments: qui ens la va regalar, on la vam trobar, què vam viure aquell dia. Encara les tenim a casa, a la vitrina, i cada vegada que hi passem pel davant, tornem a ser allà:
El plat del Barbapapa i el quadre del Barbapapa, amb les cases d'Olinda al darrere.
El quadret de l'església al cavallet, pintat per un dels pintors ambulants de l'Alto da Sé, on també viu la germana de l'Hilário.
La màscara i la sombrinha del frevo.
Olinda tallada en fusta, amb el far i les cases de colors.
L'Avi Montassell tallat en fusta i el capgròs del Galo.
Els bois de fang, el pessebre de fang, les figuretes del carnaval i el grup de maracatu: l'artesania de fang de Pernambuco.
Ens vam allotjar en una casa particular prop de la Pousada dos Quatro Cantos, en ple Sítio Histórico. I és que durant el carnaval molts olindesos marxen de casa seva i la lloguen sencera, o per habitacions, per fer-se uns calerons aquells dies.
Si hi voleu anar
Cases i habitacions per al carnaval: avui es troben a Airbnb i a OLX. Els preus són molt variables i «tot és negociable»: hi ha anuncis de més de 30.000 R$ per una casa gran tot el carnaval. Cal reservar amb molts mesos d'antelació. No hem trobat cap entitat que gestioni aquests lloguers.
Fora del carnaval, Olinda té moltes pousadas al centre històric.
Fonts: Airbnb i OLX, consultats l'octubre de 2026; Diario de Pernambuco.
On menjar
No hi hem estat: són suggeriments d'altres fonts (essemundoenosso.com.br).
Oficina do Sabor · R. do Amparo, 335 · casa de colors amb terrassa i vista al mar.
Beijupirá · R. Saldanha Marinho, Alto da Sé · marisc i peix.
Olinda Art & Grill · R. Bispo Coutinho, 35, Carmo · plats locals amb vista a Recife.
Casa de Noca · R. Bertioga, 243 · un sol plat: mandioca amb carn de sol i formatge coalho.
Alto da Sé: les parades de tapioca al carrer. I, és clar, la «comida a quilo» (vegeu l'Anecdotari).
La Yara, enamorada dels ocells
La Yara Nóbrega, olindesa de sempre, pinta ocells i també els esculpeix en fusta; la seva exposició es titula «Passarinhando» (pintures en acrílica sobre tela). Un dels seus temes preferits és el que ella anomena «comida»: un pare o una mare que dóna el menjar a la cria. Ens n'ha enviat quatre obres, i les compartim aquí amb el seu permís.
Com en tots els viatges geganters, els Geganters de Vallgorguina es van pagar el viatge fins a l'aeroport de destinació, i la colla amfitriona es va fer càrrec de totes les despeses fins que ens va tornar a l'aeroport, incloent-hi algunes visites turístiques.
Si hi aneu pel vostre compte, orientativament (preus d'octubre de 2026, per persona):
Concepte
Orientació
Vol Barcelona – Recife amb TAP (via Lisboa)
des d'uns 850 € anada i tornada fora de temporada; per carnaval, bastant més
Allotjament per carnaval
molt variable (vegeu «Menjar i dormir»); compartint casa, el preu per persona baixa molt
Menjar
la «comida a quilo» i la tapioca són la manera més econòmica
Taxi o VTC aeroport – Olinda
preu a consultar (vegeu «Com hi vam arribar»)
Càlculs orientatius, octubre de 2026. Confirmeu els preus abans de reservar.
Època. La del carnaval, al febrer o al març. Fa calor tot l'any (uns 30 °C de dia); les pluges fortes són d'abril a juliol. Quan hi vam ser, va ploure poc.
Previsió. Temps i vent: Windy ↗. No hi ha webcams del centre històric.
Seguretat. Durant el carnaval hi ha un desplegament policial molt gran. Tot i així, el de sempre: poques coses de valor a sobre i el mòbil ben guardat entre la gentada.
Calçat. Còmode: les ladeiras són empedrades i costerudes.
Ocells. No en tenim observacions pròpies. A Recife i Olinda són habituals el bem-te-vi, que diu el seu nom tot el dia, i el sabiá-laranjeira, l'ocell nacional del Brasil. Llistes i punts d'observació a eBird:
Vols veure més gegants del món?La recerca oberta sobre els gegants festius de tot el món: història, formes i llocs. Un projecte de 100rutas.com.Obre altigran.org →
Música: «Frevo de Claude» i «Maracatu de Claude» (sonen seguits, en bucle)
Jaume López Puigbó · info@100rutas.com · Viatge fet el febrer de 2002 · Actualitzat: 10/11/2026