✉ info@100rutas.com
Emblema: l'Avi Montassell, el gegant de Vallgorguina

004 – Olinda, gegants i bonecos junts al carnaval

Olinda i Recife (Pernambuco, Brasil) · Febrer de 2002

Ruta fetaPròpiaGegantsTurística
Un mar de gent a les ladeiras d'Olinda i la Luciana Santos sortint de sota el gegantFoto de l'esquerra: Raul / Wikimedia Commons, CC BY 2.0

▶ Mireu-ho en vídeo

Quatre moments del viatge del 2002, i el vídeo sencer a YouTube.

Olinda, amb poca gent
Olinda, la bojeria
Olinda, la gent
A Recife

👉 Vídeo sencer «Olinda, any 2002» a YouTube (canal dels Geganters de Vallgorguina)

🌍 Vols veure més gegants del món? altigran.org →

2Presentació

Tot va començar amb uns quants contactes amb l'Hilário, responsable de la Troça Carnavalesca Barbapapa d'Olinda. Quan vam veure l'ambient que s'hi respirava, ens vam engrescar a tirar endavant l'intercanvi, amb tota la infraestructura que calia, sobretot per portar els gegants fins allà en un contenidor. Hi vam anar unes 25 persones, entre els Geganters de Vallgorguina i convidats, el febrer de 2002.

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

La casa on ens vam allotjar, amb la pancarta «Os Geganters de Vallgorguina agradecem a acolhida olindense» i el bruixot i l'Avi Montassell a les finestres © Jaume López Puigbó
Bonecos pel carrer: això és el que vam anar a viure © Ramon Saumell

Encara ara, quan tanquem els ulls, tenim un racó del cervell que es diu «records d'Olinda»: no cal protegir-lo amb contrasenya, perquè és imborrable, minut a minut. Tot i així, hi ha coses que no es poden transmetre: els sentiments del contacte personal, les amistats que hi vam fer… l'uf! de tot plegat.

Festa de benvinguda: la trobada de tots els grups de música que participarien al carnaval © Ramon Saumell

↑ Tornar a dalt

3Índex

  1. On és Olinda?
  2. Itinerari i parades
  3. Mapa i QR
  4. Gegants i bonecos
  5. El Carnaval d'Olinda i Recife
  6. Galeria
  7. Menjar i dormir
  8. Pressupost
  9. Temps i consells
  10. A prop
  11. Fonts, enllaços i telèfons

↑ Tornar a dalt

4On és Olinda?

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Olinda és a l'estat de Pernambuco, al nord-est del Brasil, a només 7 km de Recife, la capital de l'estat. El seu centre històric és Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1982: carrers empedrats que pugen i baixen (les ladeiras), esglésies barroques, cases de colors i turons que miren a l'Atlàntic.

L'ambient de cada dia © Jaume López Puigbó

Com hi vam arribar

La càrrega del contenidor amb els gegants, camí del Brasil © Dolors Truñó Travesa

Des de l'aeroport de Recife (Guararapes – Gilberto Freyre) fins a Olinda hi ha uns 18 km: de 25 a 35 minuts en taxi o VTC. Amb maletes, millor no agafar l'autobús.

↑ Tornar a dalt

5Itinerari i parades

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Moltes coses se'ns van quedar a la retina com si fossin diapositives. Aquest és el fil dels dies, tal com els recordem.

Dia 1 · A primers de febrer · Arribada

Ja era fosc quan vam arribar a Recife i vam veure poca cosa: una mica d'estirar les cames, un sopar de germanor amb els companys olindesos i a descansar del llarg viatge, que el jet lag començava a fer-se notar.

Dia 2 · Els gegants surten al carrer

Vam anar a recollir els gegants, que ja ens esperaven muntats a la sala d'exposicions, on també havien disposat el material que vam enviar amb el contenidor: quadres i altres objectes, per a l'exposició «Del mundo de los gigantes». D'allà, els tres gegants (l'Avi Montassell i els dos gegants de Gualba, que teníem cedits) van fer una cercavila fins a la Prefeitura, acompanyats de més de cent músics de les bandes de frevo que ja animaven els carrers de cara als dies de bogeria que venien.

A la Prefeitura ens va rebre l'alcaldessa, la Luciana Santos, que anys després seria ministra del govern de Lula da Silva. I es va engrescar: va voler portar el bruixot, ella que no havia portat mai cap gegant, ni tan sols d'Olinda. En tenim la prova a les fotos!

Parlaments a la porta de l'Ajuntament © Jaume López Puigbó
La recepció a la Prefeitura, el 2002 © Dolors Truñó Travesa
L'alcaldessa porta el bruixot © Ramon Saumell
I aquesta n'és la prova: la Luciana Santos sortint de sota el gegant © Ramon Saumell
Darrers retocs abans de sortir al carrer © Ramon Saumell

El mateix dia vam assistir a la tradicional neteja dels carrers, abans que comencés la gresca.

La neteja dels carrers abans del carnaval © Dolors Truñó Travesa

Un altre dia · Illa d'Itamaracá · «La trampa»

A primera hora vam marxar cap a l'illa d'Itamaracá, a uns 50 km al nord, per visitar el Forte Orange, el fort que els holandesos van aixecar el 1631 arran de mar (el que es veu avui és la reconstrucció portuguesa), i per gaudir d'un bon dinar de peix acabat de pescar. Els carrers d'Olinda estaven tranquils, com els d'una ciutat mitjana; gairebé diríem que hi havia «poca gent». A la tornada, però, ens esperava la trampa (vegeu l'Anecdotari).

De camí cap a l'illa d'Itamaracá © Dolors Truñó Travesa
Itamaracá, prop de la platja © Jaume López Puigbó

El dissabte de carnaval · Recife: el Galo da Madrugada

Desfilada amb els gegants al Galo da Madrugada, a Recife, entre graderies plenes de gent i passant pel costat del gall gegant plantat sobre el pont Duarte Coelho. Quan vam passar, la gent va embogir i, en un sol clam, es va aixecar. Quins aplaudiments!

Els gegants sota el Galo da Madrugada © Jaume López Puigbó

Els dies de carnaval · Olinda

La festa al carrer, entre blocos, orquestres de frevo i bonecos gegants. Per això érem allà: l'Encontro dos Bonecos Gigantes, amb uns dos-cents bonecos pels carrers del Sítio Histórico. Una disbauxa constant. I el dimarts de carnaval, la gran desfilada: els bonecos olindesos amb els seus «convidats internacionals vinguts d'Espanya», pels carrers de la ciutat fins davant del Palácio dos Governadores. Ho va publicar la premsa!

I nosaltres al mig! Retall de diari: «Bonecos gigantes espanhóis (de preto) se encontram, em Olinda, com alegorias de Pernambuco» Foto: Ormuzd Alves / Folha Imagem

Uns deu dies després d'haver arribat, tornada a l'aeroport de Recife i cap a casa.

Parades

  1. Prefeitura de Olinda · R. de São Bento, 123, Varadouro — on ens va rebre l'alcaldessa. 📍 -8.018339, -34.852332
  2. Alto da Sé — el mirador d'Olinda: tot el poble als peus i Recife al fons. Artesania, pintors ambulants i parades de tapioca. 📍 -8.013978, -34.849701
  3. Igreja de Nossa Senhora do Amparo — del 1613, refeta el 1644; barroc colonial portuguès, façana blanca i dues campanes. 📍 -8.011817, -34.853552
  4. Casa dos Bonecos Gigantes · R. Bispo Coutinho, 780, Carmo — el museu dels bonecos. El 2002 encara no existia: és una visita que recomanem avui. 📍 -8.012996, -34.850876
  5. La casa on ens vam allotjar — prop de la Pousada dos Quatro Cantos, en un dels carrers principals de la gresca.
  6. Pont Duarte Coelho, Recife — on es planta el gall gegant del Galo da Madrugada. 📍 -8.062402, -34.881044
  7. Forte Orange, illa d'Itamaracá — fort holandès del 1631 que dona a l'Atlàntic. 📍 -7.810366, -34.839090
  8. Aeroport de Recife (Guararapes – Gilberto Freyre) 📍 -8.128739, -34.925853

Anecdotari

La numeració de les cases. En molts països d'Amèrica, les adreces es donaven així: «des de la cantonada del poliesportiu, la quarta casa de la banda esquerra». No sé si encara és així. A Pernambuco eren, o són, més moderns: numeraven les cases a mesura que les construïen. Així, en un mateix carrer podies trobar el 27, el 89, el 12 i el 192. Una bogeria!
El menjar a pes. Una altra cosa sorprenent, que ara ja es troba a més llocs: la «comida a quilo». Pagaves pel pes. Fossin patates, vedella o arròs, tu triaves, ho posaves al plat i a la caixa te'l pesaven: el mateix preu fos el que fos. Increïble.
La trampa. El dia que vam anar a Itamaracá, els carrers d'Olinda estaven tranquils. A la tornada, des de Recife s'abocava cap a Olinda una quantitat de gent a peu que ho col·lapsava tot, com la tornada d'un cap de setmana, però a peu. Ens van dir que en aquelles hores entraven unes 600.000 persones.
L'americana de l'Avi. Amb la calor d'Olinda, als portadors se'ns acudia treure-li l'americana de pana a l'Avi Montassell: li desmuntàvem els braços a l'alçada del colze, l'hi traiem i tornàvem a posar els braços al seu lloc. Oficialment, perquè no sués. La veritat és que ho fèiem per alleugerir-nos el pes. Per cert, des del viatge a Santiago, l'any 2000, l'Avi porta la petxina de pelegrí penjada al coll.

↑ Tornar a dalt

6Mapa i QR

Dos mapes per a Google Maps: un amb les parades d'Olinda i un altre amb l'aeroport, Recife i Itamaracá. Toqueu el QR amb el mòbil o obriu l'enllaç.

1
Olinda
Prefeitura → Alto da Sé → Igreja do Amparo → Casa dos Bonecos Gigantes

Obre el mapa ↗
2
Recife i Itamaracá
Aeroport → pont Duarte Coelho → Forte Orange

Obre el mapa ↗

↑ Tornar a dalt

7Gegants i bonecos

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

L'intercanvi va néixer de mirar imatges per internet i de creuar missatges amb l'Hilário. D'aquí a la proposta només hi va haver un pas.

La Prefeitura d'Olinda, a la Rua de São Bento © Jaume López Puigbó

Preparar els embalatges per posar els gegants al contenidor va ser feina de tota la colla, i molta. Retrobar-los a Olinda, ja muntats pels nostres amics, va ser una sorpresa agradable i una alegria ben sentida.

I més bonecos! © Jaume López Puigbó

Després, pels carrers, el maridatge amb la gent i els bonecos va ser inoblidable! Però calia anar amb compte: els bonecos no porten cavallet i la gent se'ns tirava a sobre. En xocar amb les cames dels portadors, posaven en perill els gegants i els qui els portaven.

D'on venen uns i altres

Sense descartar precedents més antics que no han quedat documentats, els gegants europeus i els bonecos d'Olinda tenen el mateix origen, les processons religioses, però han anat cap a festes oposades: aquí, la solemnitat i la identitat local; allà, la sàtira i la disbauxa del carnaval.

↑ Tornar a dalt

8El Carnaval d'Olinda i Recife

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

El Carnaval d'Olinda és l'anti-Rio. No és de sambòdrom ni d'entrades cares: és un carnaval de carrer cent per cent popular, en una ciutat colonial del nord-est del Brasil. Es considera una de les festes més populars i acolorides del país.

Passejant pel centre històric, ja en ambient de carnaval © Dolors Truñó Travesa

Se celebra al febrer o al març, els dies abans de la Quaresma. Oficialment dura cinc dies, però a la pràctica la ciutat fa setmanes que és de festa. El 2002 va començar el dissabte 9 de febrer, i el 2027 començarà el dissabte 6 de febrer.

Què el fa tan especial? A diferència de Rio o Salvador, aquí tot passa al carrer i és gratuït. No hi ha desfilades tancades ni zones exclusives: la festa és del poble i per al poble, i tothom s'hi pot afegir.

Els bois, amb les faldilles de tires de colors, sempre envoltats de gent © Dolors Truñó Travesa

Com que és al costat de Recife, forma el circuit Recife–Olinda. A Recife hi ha el Galo da Madrugada, que des del 1994 té el rècord Guinness de bloc de carnaval més gran del món.

En xifres (carnaval de 2026)

En resum: si el carnaval de Rio és un espectacle per mirar, el d'Olinda és una festa per perdre-s'hi. Et poses una disfressa improvisada, t'afegeixes a un bloc i acabes ballant frevo entre gegants fins que no pots més.

La gentada, en imatges

Les xifres no s'acaben d'entendre fins que no es veu. Aquestes tres fotos no són nostres: són d'altres carnavals d'Olinda, de Wikimedia Commons, amb llicència lliure i el crèdit de l'autor. Però és exactament el que vam viure.

Bonecos entre la gentada. Els bonecos avancen per sobre d'un mar de caps. Carnaval de 2006. Foto: Prefeitura de Olinda / Wikimedia Commons · CC BY 4.0
De nit, davant la Prefeitura. La festa no s'atura quan es pon el sol: la plaça plena davant l'Ajuntament, on ens van rebre el 2002. Foto: Passarinho / Prefeitura de Olinda, Wikimedia Commons · CC BY 2.0

Alguns dels records d'Olinda

Tornar d'Olinda amb les mans buides era impossible. Cap d'aquestes peces no té gaire valor monetari, però darrere de cadascuna hi ha molts sentiments: qui ens la va regalar, on la vam trobar, què vam viure aquell dia. Encara les tenim a casa, a la vitrina, i cada vegada que hi passem pel davant, tornem a ser allà:

El plat del Barbapapa, fet per la Yara © Dolors Truñó Travesa
El quadre del Barbapapa © Dolors Truñó Travesa
El quadret de l'església al cavallet © Dolors Truñó Travesa
La màscara i la sombrinha del frevo © Dolors Truñó Travesa
Olinda tallada en fusta, amb el far © Dolors Truñó Travesa
L'Avi Montassell tallat en fusta i el capgròs del Galo © Dolors Truñó Travesa
Els bois de fang © Dolors Truñó Travesa
El pessebre de fang © Jaume López Puigbó
Les figuretes del carnaval © Dolors Truñó Travesa
El grup de maracatu © Jaume López Puigbó

↑ Tornar a dalt

9Galeria

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Més fotos del viatge.

Carrers d'Olinda · El carnaval d'Olinda no es mira: s'ha de viure des de dins. © Thales Galhardo
Disbauxa pura · Els carrers del Sítio Histórico plens a vessar en ple carnaval. © Thales Galhardo
Enmig de la gentada · Som per aquí al mig, entre milers de foliões. © Thales Galhardo
A Burra do Rosário · Una de les troças que surten al carnaval d'Olinda. © Thales Galhardo
El Barbapapa a la finestra · El gegant Barbapapa treu el cap per la finestra de la casa on ens vam allotjar, en un dels carrers principals de la gresca. © Jaume López Puigbó
El Boi blanc · El clàssic Boi blanc de morro vermell i banyes negres, penjat a la paret de l'atelier quan no és al carrer. A la dreta, una careta del Mateus, el personatge que sempre acompanya el Boi. © Dolors Truñó Travesa
El Dragão d'Eu Acho é Pouco (1991) · La foto mítica del carnaval de dia: el drac groc i vermell del bloc Eu Acho é Pouco creua el carrer de la Sé per sobre de la gent. © Thales Galhardo
Recepció a la Prefeitura · La recepció oficial a l'Ajuntament amb l'alcaldessa, la Luciana Santos. © Dolors Truñó Travesa
Amb l'Hilário · Amb l'Hilário, cap de la Troça Barbapapa, i un home que portava una figura de drac xinès (no sabem qui era ni d'on venia). © Dolors Truñó Travesa
Arriben els gegants · Els gegants arribant des de la sala d'exposicions on els tenien guardats. © Dolors Truñó Travesa
El Galo da Madrugada · El gall gegant plantat, com és tradició, sobre el pont Duarte Coelho de Recife. Hi vam desfilar amb els gegants.
Olinda des de l'Alto da Sé · Les teulades d'Olinda entre palmeres, vistes des del mirador. © Dolors Truñó Travesa
Baixant de l'Alto da Sé · La colla baixant per les ladeiras. © Jaume López Puigbó
Igreja do Amparo · Barroc colonial portuguès: façana blanca i dues campanes. © Jaume López Puigbó
Encontro dos Bonecos Gigantes · Per això érem allà: la trobada dels bonecos gegants d'Olinda, uns dos-cents, més o menys.
L'Avi i el bruixot · L'Avi Montassell i el bruixot mirant el carnaval des de la finestra. © Jaume López Puigbó
João de Julião · L'artesà mític d'Olinda, a casa seva, amb dues de les seves màscares de paper maixé fetes a mà. Un dels pares del carnaval d'Olinda tal com el coneixem. © Thales Galhardo
Menina da Tarde · La boneca gegant més famosa d'Olinda en aquell moment: perruca rossa, llaç blau enorme i banda creuada. © Thales Galhardo
Cartell del carnaval del 2014 · Recorda que Olinda és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cartell del carnaval de 2014
Cartaz del Carnaval d'Olinda 2002 · El cartell oficial de l'any que hi vam anar: «Patrimônio Mundial · A melhor festa popular de rua do mundo». Retall de l'època
La vista clàssica · Tot Olinda als peus des de l'Alto da Sé: teulades vermelles, l'església del Carmo, els esculls i, al fons, els gratacels de Recife. © Dolors Truñó Travesa
Un llibre per saber-ne més · «Os Gigantes Foliões em Pernambuco», d'Olímpio Bonald Neto: la història dels bonecos gegants de Pernambuco. Portada del llibre
Cidade Alta, anys 80 · Una casa colonial de dues plantes amb balcons guarnits de serrells taronja i grocs, plena de gent disfressada. © Thales Galhardo
Els convidats d'Espanya · Retall de diari: l'Avi Montassell i el bruixot entre les serpentines; el peu anuncia la desfilada del dimarts de carnaval fins al Palácio dos Governadores. Foto: Teresa Maia
La seu de la Mulher do Dia (1984) · La casa del bloc Mulher do Dia. © Thales Galhardo
El Boi (Bumba Meu Boi) · Un bou gegant de paper maixé, amb una estructura on hi va una persona a dins. És un dels personatges clàssics d'Olinda, juntament amb la Ursa (l'ós) i els Bonecos Gigantes. © Ramon Saumell
Un carrer ple de gent · Un carrer del Sítio Histórico guarnit de serrells de colors i ple a vessar. © Ramon Saumell

Fotos: © Dolors Truñó Travesa, excepte on s'indica. Les dels anys 80 i 90 i del 2007-2008, © Thales Galhardo.

↑ Tornar a dalt

10Menjar i dormir

El nostre cas

Ens vam allotjar en una casa particular prop de la Pousada dos Quatro Cantos, en ple Sítio Histórico. I és que durant el carnaval molts olindesos marxen de casa seva i la lloguen sencera, o per habitacions, per fer-se uns calerons aquells dies.

Si hi voleu anar

Fonts: Airbnb i OLX, consultats l'octubre de 2026; Diario de Pernambuco.

On menjar

No hi hem estat: són suggeriments d'altres fonts (essemundoenosso.com.br).

Oficina do Sabor · R. do Amparo, 335 · casa de colors amb terrassa i vista al mar.
Beijupirá · R. Saldanha Marinho, Alto da Sé · marisc i peix.
Olinda Art & Grill · R. Bispo Coutinho, 35, Carmo · plats locals amb vista a Recife.
Casa de Noca · R. Bertioga, 243 · un sol plat: mandioca amb carn de sol i formatge coalho.
Alto da Sé: les parades de tapioca al carrer. I, és clar, la «comida a quilo» (vegeu l'Anecdotari).

La Yara, enamorada dels ocells

La Yara Nóbrega, olindesa de sempre, pinta ocells i també els esculpeix en fusta; la seva exposició es titula «Passarinhando» (pintures en acrílica sobre tela). Un dels seus temes preferits és el que ella anomena «comida»: un pare o una mare que dóna el menjar a la cria. Ens n'ha enviat quatre obres, i les compartim aquí amb el seu permís.

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Ocell alimentant la cria, pintat sobre un plat de ceràmica
Comida · Tinta acrílica sobre plat de ceràmica. «Gosto muito deste tema que chamo de comida», ens diu la Yara. © Yara Nóbrega
Ocell alimentant la cria, pintura sobre tela amb marc de bambú
Comida, sobre tela · Acrílica sobre tela, amb marc de bambú cosit a l'eucatex. © Yara Nóbrega
Ocell alimentant la cria, pintat sobre un taulell
El mateix tema, en taulell · Pintat sobre un azulejo. © Yara Nóbrega
Escultura en fusta d'ocells alimentant la cria
Comida em família · Escultura en fusta amb tinta acrílica. © Yara Nóbrega

↑ Tornar a dalt

11Pressupost

Com en tots els viatges geganters, els Geganters de Vallgorguina es van pagar el viatge fins a l'aeroport de destinació, i la colla amfitriona es va fer càrrec de totes les despeses fins que ens va tornar a l'aeroport, incloent-hi algunes visites turístiques.

Si hi aneu pel vostre compte, orientativament (preus d'octubre de 2026, per persona):

ConcepteOrientació
Vol Barcelona – Recife amb TAP (via Lisboa)des d'uns 850 € anada i tornada fora de temporada; per carnaval, bastant més
Allotjament per carnavalmolt variable (vegeu «Menjar i dormir»); compartint casa, el preu per persona baixa molt
Menjarla «comida a quilo» i la tapioca són la manera més econòmica
Taxi o VTC aeroport – Olindapreu a consultar (vegeu «Com hi vam arribar»)

Càlculs orientatius, octubre de 2026. Confirmeu els preus abans de reservar.

↑ Tornar a dalt

12Temps i consells

Època. La del carnaval, al febrer o al març. Fa calor tot l'any (uns 30 °C de dia); les pluges fortes són d'abril a juliol. Quan hi vam ser, va ploure poc.
Previsió. Temps i vent: Windy ↗. No hi ha webcams del centre històric.
Seguretat. Durant el carnaval hi ha un desplegament policial molt gran. Tot i així, el de sempre: poques coses de valor a sobre i el mòbil ben guardat entre la gentada.
Calçat. Còmode: les ladeiras són empedrades i costerudes.
Ocells. No en tenim observacions pròpies. A Recife i Olinda són habituals el bem-te-vi, que diu el seu nom tot el dia, i el sabiá-laranjeira, l'ocell nacional del Brasil. Llistes i punts d'observació a eBird:

↑ Tornar a dalt

13A prop

A Olinda gairebé tot és en bicicleta; a peu, el Sítio Histórico es fa sense traçat. Rutes de Wikiloc:

  1. Olinda – Marco Zero – Morro do Peludo (bici) ↗
  2. Olinda – Boa Viagem (BTT) ↗
  3. Via Brasiliensis: Olinda – Forte de Pau Amarelo (bici) ↗
  4. Olinda – Gruta de Nossa Senhora de Lourdes (bici) ↗
  5. Itamaracá – Vila Velha, «Trilha dos Holandeses» (a peu, 13,2 km, moderada, vora la platja) ↗
  6. Itamaracá (BTT, 41,5 km, +383 m, moderada) ↗

Abans de sortir, mireu la distància i la dificultat de cada ruta.

↑ Tornar a dalt

14Fonts, enllaços i telèfons

Telèfons útils (Brasil)

Policia190
Ambulància (SAMU)192
Bombers193

Des d'un mòbil estranger es marquen igual, sense prefix.

↑ Tornar a dalt

Vols veure més gegants del món?La recerca oberta sobre els gegants festius de tot el món: història, formes i llocs. Un projecte de 100rutas.com.Obre altigran.org →

Música: «Frevo de Claude» i «Maracatu de Claude» (sonen seguits, en bucle)

Jaume López Puigbó · info@100rutas.com · Viatge fet el febrer de 2002 · Actualitzat: 10/11/2026

Toqueu per tancar ✕