003 – Canfranc, la ruta trencada

2Presentació

Un viatge al qual teníem ganes. Havíem sentit a parlar de l'estació de Canfranc (Canfranc-Estació, no confondre amb Canfranc poble) i de la seva magnificència, de les històries de l'or nazi, de la seva curta vida, que es va cloure amb l'accident del pont de l'Estanguet, del secretíssim laboratori d'investigació fet a l'interior del túnel, dels trens i vagons abandonats… En fi, tot un munt de coses que ens van encuriosir. I aquest és el resum que ens va deixar satisfets.

↑ Tornar a dalt

3Índex

4. On és Canfranc?
5. La ruta
6. Mapa i QR
7. Història de l'estació
8. Ocells de la zona
9. Galeria
10. Menjar i dormir
11. Pressupost
12. Temps i consells
13. A prop
14. Fonts, enllaços i telèfons

4On és Canfranc?

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Tres noms per al mateix municipi, però dos pobles diferents, a 4 km l'un de l'altre.

Fonts: horaris i preus del tren, zaragozala.com (2025); dades de Canfranc, canfranc.es. Distància en cotxe, aproximada.

↑ Tornar a dalt

5La ruta

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Circular en cotxe: anada pel port del Somport i la vall d'Aspe, tornada pel túnel. 15 parades.

Arribar-hi: de Vallgorguina a Jaca i Canfranc-Estació

Ens vam aturar a Jaca: un tomb al voltant de la Ciutadella, amb els seus cérvols, i un passeig pel casc antic. Era una parada prevista i ens va agradar. I després, cap a Canfranc-Estació, per un altre tipus de carretera. Allotjament i primera passejada: no anàvem amb la boca oberta per la impressionant estació, però gairebé.

Tram 1 · De Canfranc-Estació al Fort du Portalet (parades 1–8)

1. Canfranc-Estació (1.190 m): sortida. L'Estació Internacional, inaugurada el 18 de juliol de 1928 per Alfons XIII i el president francès Doumergue. Façana de 241 m, simètrica: una meitat per a Espanya i l'altra per a França. Avui és hotel i el vestíbul es pot visitar. 📍 42.751471, -0.514641

   

2. Fort de Coll de Ladrones (1.351 m): penjat sobre la vall, construït entre 1888 i 1900 per vigilar el pas i el ferrocarril. En ruïnes i d'accés restringit, però amb una vista magnífica sobre l'estació. 📍 42.744, -0.518 (aprox.)

   

3. Canfranc poble (desviament opcional, 4 km al sud): el poble original. Restes de l'església de la Trinitat, el pont dels Pelegrins i la torre d'Aznar Palacín. 📍 42.714245, -0.525110

   

4. Port del Somport (1.632 m): punt més alt i frontera. Hi pugem per la carretera vella (N-330a). Antiga duana, alberg i monòlit jacobeu. 📍 42.798475, -0.531828

   

5. Les Forges d'Abel: baixant del port, a l'esquerra. L'última estació francesa abans de Canfranc, abandonada des de 1970, a la boca nord del túnel ferroviari. 📍 42.821064, -0.561959

   

6. Viaducte d'Arnousse: viaducte de pedra, corbat, al tram amb més pendent de la línia. Al costat, el túnel helicoïdal del Sayerce, on el tren feia una espiral dins la muntanya per guanyar altura. 📍 42.85, -0.555 (aprox.)

   

7. Urdos: primer poble francès, amb l'antiga estació, el rètol i el rellotge, i cases de pedra dels segles XVI al XIX. Zona del formatge Ossau-Iraty. 📍 42.872793, -0.555275

   

8. Fort du Portalet: encastat al penya-segat, bessó del de Coll de Ladrones. Construït a partir de 1842; el règim de Vichy hi va tancar Léon Blum i Daladier, i el 1945 hi va estar pres Pétain. Visita guiada en temporada. 📍 42.886417, -0.562683

   

Tram 2 · Del Portalet a Escot (parades 9–15)

9. Etsaut: poble de pedra, porta del Parc Nacional dels Pirineus. A l'antiga estació, la Maison du Parc (exposició gratuïta sobre l'ós bru). Aquí comença el Chemin de la Mâture, tallat a la roca al segle XVIII. 📍 42.912812, -0.570731

   

10. Lescun (900 m, desviament): carretera estreta fins al poble més alt de la vall, davant del Cirque de Lescun, «les Dolomites dels Pirineus». El Plateau de Sanchèse és ideal per a un pícnic. 📍 42.934072, -0.635050

    

11. Osse-en-Aspe: cases amb galeries i un temple protestant, record d'una antiga convivència entre catòlics i protestants. 📍 42.995145, -0.616912

    

12. Bedous: capital de la vall d'Aspe. L'estació és el final de la línia que ve de Pau, reoberta el 2016: el tros de la ruta trencada que ja s'ha reparat. 📍 42.995536, -0.603580

    

13. Sarrance: santuari de Notre-Dame-de-la-Pierre, amb campanar barroc i claustre del segle XVII, i la llegenda del bou que va trobar la Mare de Déu. 📍 43.050912, -0.602061

    

14. Viaducte d'Escot: maçoneria de 1909, 133 m, amb un gran arc de 56 m. Encara hi passa el tren de Pau a Bedous: el viaducte que funciona, després de tants trams trencats. 📍 43.070614, -0.605980

    

15. Escot: primer poble de la vall venint d'Oloron i inici del Col de Marie-Blanque (1.035 m), port mític del Tour. 📍 43.077378, -0.607028

    

Tornada pel túnel del Somport

Des d'Escot es torna per la N134 fins a Urdos i el túnel del Somport (8,6 km), que surt directament a Canfranc-Estació. Així es veuen els dos forts i els dos viaductes sense repetir el port.

Temps de tornada: uns 50 km, una mica menys d'una hora.

↑ Tornar a dalt

6Mapa i QR

Per a Google Maps, la ruta es divideix en quatre mapes més l'arribada i la tornada, en mode cotxe. Cada mapa té com a màxim cinc punts perquè l'enllaç funcioni bé també al mòbil.

QR comprovats amb el mòbil el 08/10/2026.

↑ Tornar a dalt

7Història de l'estació

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Una estació massa gran per a un poble petit, que en menys de cinquanta anys va viure inauguracions reials, guerres, espies, or i un pont trencat.

Un somni a la muntanya (1904–1928)

Travessar el Pirineu amb tren era un vell somni. Espanya i França van signar el primer acord el 1904, i el túnel ferroviari del Somport, de 7.875 metres, es va acabar el 1915. L'estació es va començar el 1923, amb projecte de l'enginyer Fernando Ramírez de Dampierre, i es va inaugurar el 18 de juliol de 1928, amb el rei Alfons XIII i el president francès Gaston Doumergue. Fa 241 metres de llarg i té 75 portes a cada costat. Com que les vies d'Espanya i França tenien amples diferents, aquí s'havia de canviar de tren i de vagó tot: viatgers, equipatges i mercaderies. Per això tot era doble: duanes, policia, correus i bancs.

Guerres, or i espies (1936–1945)

Durant la Guerra Civil, l'exèrcit franquista va tapiar el túnel cap a França, que no es va reobrir fins al 1939. A la Segona Guerra Mundial, amb els alemanys a la part francesa de l'estació, Canfranc es va convertir en un pas clau: cap a Alemanya hi passava el tungstè (wolframi) espanyol, imprescindible per blindar els tancs, i cap a la península hi arribava or. El 2000, un conductor francès, Jonathan Díaz, va trobar a l'estació centenars de documents abandonats que en deixaven constància.

Però per Canfranc també es fugia. El cap de duana francès Albert Le Lay, mentre atenia els alemanys, ajudava jueus, resistents i aviadors aliats a passar la frontera i feia arribar informació als aliats. Descobert el 1943, va haver de fugir. Avui se'l recorda com el «Schindler de Canfranc».

El dia que es va trencar el pont (1970)

El 27 de març de 1970, a la vall d'Aspe, un tren de mercaderies francès es va quedar sense frens, va descarrilar i es va endur el pont de l'Estanguet. França no el va reconstruir i el trànsit internacional es va acabar per sempre. L'estació va anar quedant buida: vagons oblidats a les vies, andanes plenes d'herba i un edifici enorme que es feia malbé. És l'origen del nom d'aquesta guia: la ruta trencada.

Ciència sota la muntanya

Quinze anys després del tancament, la ciència va aprofitar el túnel ferroviari. Avui hi ha el Laboratori Subterrani de Canfranc, un dels més grans d'Europa, amb uns 850 metres de roca a sobre que fan d'escut contra la radiació còsmica. S'hi estudien la matèria fosca i els neutrins. S'hi poden fer visites guiades, però s'han de demanar amb setmanes d'antelació.

L'estació d'avui

L'estació es va declarar Bé d'Interès Cultural el 2002, i el 2013 el Govern d'Aragó la va comprar per uns 310.000 euros. Després d'anys d'obres, el 2021 es va obrir una estació nova per als trens regionals, en unes antigues naus de mercaderies, i el 2023 l'edifici històric va renéixer com a hotel de cinc estrelles. El vestíbul, amb la cúpula, es pot visitar. I la ruta trencada ja s'ha començat a adobar: el 2016 França va tornar a obrir el tram d'Oloron a Bedous. Falten 33 quilòmetres i un túnel per tornar a unir les dues bandes.

Fonts: Viquipèdia en castellà, «Estación Internacional de Canfranc»; railtripping.com; escapadarural.com (Laboratori Subterrani). Llibres de la bibliografia, per ampliar.

↑ Tornar a dalt

8Ocells de la zona

Pirineu de debò: grans rapinyaires, ocells de roca i de riu. No hi vam fer una sortida d'ocells, però val la pena portar els prismàtics.

Llistes d'eBird de la zona

• Mapa de punts d'observació (hotspots) de Canfranc a Escot ↗
• Aragó ↗
• Pirineus Atlàntics (vall d'Aspe) ↗

Fonts: eBird (Cornell Lab of Ornithology), consultat l'octubre de 2026.

↑ Tornar a dalt

9Galeria

🔍 Toqueu una foto per veure-la en gran.

Més fotos del viatge.

Fotos: © Dolors Truñó Travesa, excepte on s'indica.

↑ Tornar a dalt

10Menjar i dormir

Altres llocs per menjar a Canfranc-Estació

No hi hem menjat: són suggeriments d'altres fonts.

Fonts: valledecanfranc.com i barcelo.com, consultades l'octubre de 2026.

Altres allotjaments

Booking: Canfranc-Estació ↗ · Airbnb: Canfranc-Estació ↗

↑ Tornar a dalt

11Pressupost

Orientatiu, per persona, per a dos dies i una nit viatjant dues persones en cotxe des de Vallgorguina.

Càlculs propis, octubre de 2026. Els preus de l'allotjament i de les visites canvien segons la temporada: confirmeu-los abans de reservar.

↑ Tornar a dalt

12Temps i consells

Webcams

Comprovades l'octubre de 2026.

↑ Tornar a dalt

13A prop

Deu rutes de Wikiloc per allargar l'estada. Segueix sempre la senyalització.

1. Canfranc poble – Canfranc-Estació pel sender ↗
2. Volta a Canfranc-Estació ↗
3. Estació de Canfranc – Passeig dels Melancòlics – búnquers ↗
4. Canfranc-Estació – bosc de la Cola de Caballo ↗
5. Somport – Canfranc-Estació ↗
6. Camí de Sant Jaume: Canfranc-Estació – Villanúa ↗
7. Itinerari geològic de la boca nord del túnel a Lescun (en cotxe) ↗
8. Cirque de Lescun ↗
9. Panorama del Cirque de Lescun des de Cette-Eygun ↗
10. Chemin de la Mâture (vall d'Aspe) ↗

Abans de sortir, mireu la distància i la dificultat de cada ruta.

↑ Tornar a dalt

14Fonts, enllaços i telèfons

Bibliografia

• El cielo sobre Canfranc · Rosario Raro
• El juego de la muerte. Los secretos y misterios de Canfranc · Xabier Gutiérrez
• Canfranc, la última frontera · Rafael González Martínez
• Canfranc, última estación · Javier Fernández Delgado

Enllaços

• Viquipèdia: Estació Internacional de Canfranc ↗ · Jaca ↗ · Astún ↗
• «La Estación Internacional de Canfranc: historia y actualidad» (repositori institucional)

Telèfons

↑ Tornar a dalt

Música: «Jota de Claude» (amb la copla de l'estació)

Jaume López Puigbó · info@100rutas.com · Ruta feta: 2 d'octubre de 2009 · Actualitzat: 25/10/2026